LA PUÇA LILA

IV MARXA NO COMPETITIVA

2010-12-12T12:24:00.006+01:00

EL BLOC JOVE ES SUMÀ A LA IV MARXA NO COMPETITIVA PER LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS DE LES PERSONES AMB DIVERSITAT FUNCIONAL

El passat diumenge 28 de novembre membres del Bloc Jove participaren a la IV Marxa no competitiva per la igualtat d'oportunitats de les persones amb diversitat funcional, baix el lema ja consolidat “Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals”, que va recorrer els carrers de Castelló de la Plana commemorant el 3 de desembre, Diada Internacional de les Persones amb Discapacitat. L’acte va ser organitzat per l'Associació de Diversitat Funcional Universitària (ADFU), amb el suport del Grup d'Investigació, Anàlisi i Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomía de la Universitat Jaume I de Castelló.

A mès a mès del carácter festiu, l’acte aprofità com en edicions anteriors per reivindicar “l'autonomia social concebuda com el disposar de recursos humans, tecnològics i econòmics que permeten desenvolupar projectes de vida ajustats a les prioritats de la pròpia persona”, que en els casos d’homes i dones que manifesten una gran discapacitat resulten encara més imprescindibles per abastar l’objectiu mencionat adès. Tan mateix, creuen que “ès vital” que la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat siga desenvolupat a travès de la plasmació en la legislació estatal i autonómica.

Altrament, es reivindicà l’acompliment de l’article 19 de la convenció qui garanteix “el dret a viure de forma independent i a la inclusió en la comunitat, a més d’assenyalar que les persones amb diversitat funcional hem de tenir l'oportunitat de triar el nostre lloc de residència i on i amb qui conviure, en igualtat de condicions amb la resta de la ciutadania, i no ens vegem en l'obligació de viure conformement a un sistema de vida no escollit”.

Així mateix, suggeriren a l’Estat espanyol la organització d’un congrès sobre discapacitat i drets humans, similar al que proximament acollirà Buenos Aires per segons les entitats organitzadores “analitzar la correcta adaptació de les disposicions que garanteixen la igualtat de tracte en l’exercici de la capacitat jurídica i observar les perspectives de l'impacte d'aquesta Convenció”.

Per altre costat, denuncien les retallades que tenen impacte en les partides dedicades a accions socials, com ho proven els fets esdevinguts en Estats suposadament civilitzats, qui en la opinió de la organització vulneren drets humans fonamentals.

Tot i que els governs han anunciat (no se sap si de forma sarcástica) l’augment en les despesess socials en 2011 , la marxa va reivindicar “que la ciutadania més desfavorida no siga, com sempre!, la principal víctima de les crisis i no es retrocedisca en l'avanç cap a l'exercici ple dels drets i deures”, ja que com tambè apuntaren els membres de les joventuts valencianistes, no es vol caritat, senzillament es reclama el que els correspon com a ciutadanes i ciutadans.

D’altra banda, el bloc Jove a travès de la secretaria d’igualtat coincideix amb la organització i les associacions en seguir treballant des dels principis que promou el model social de la discapacitat i des del Moviment de vida independent; fonaments en els quals s'inspira la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat. Remarcaren la importància del segon paràgraf de l’article 1 de la convenció esmentada adès, on es reconeix que “la discapacitat és un concepte que evoluciona i que resulta, més que de la pròpia deficiència orgànica, de la interacció entre les persones amb deficiències i les barreres degudes a l'actitud i a l'entorn que eviten la seua participació plena i efectiva en la societat”.

Per últim, demanaren que el concepte sobre la diversitat funcional ha d’arribar al coneixement de la societat començant per la própia persona implicada, passant pel seu entorn, fins a les persones que ostenten capacitat de poder i els mitjans de comunicació. S’ha de reflectir en el quefer diari aquests canvis en la manera d'entendre la discapacitat.

Albert Miret Ballester.

Concentració: Contra la Violència Masclista

2010-11-16T20:18:00.002+01:00

CONCENTRACIÓ CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

Dimecres 17 de Novembre 19:30H

Plaça major , Meliana

Perquè no podem ni volem ser còmplices d’esta violència, que any rere any mata a desenes de dones (62 en el que va d’any ) i obliga a moltes altres a abandonar el seu llar, el seu treball, la seua ciutat, fugint i ocultant-se del seu agressor.

TOTES I TOTS CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

PASSOS LLEUGERS

2010-07-13T19:41:00.003+02:00

Aquesta entrada l'envia el nostre amic i company Jordi Puig. La veritat estic emocionada de veure com resumeix el llibre. Jo encara no l'he llegit però espere poder fer-ho aquest estiu...

Acabe de tancar les cobertes d'un llibre que m'ha deixat glaçat; un llibre que parla d'una realitat que ja coneixem, que sabem, que intuïm. És un llibret, poc més de 50 pàgines, que aconsegueix remoure't els budells.

Ara remire algunes pàgines, unes poques línies que he subratllat perquè m'han entelat els ulls, un criteri com qualsevol altre per emprar el llapis. “Aquesta era la llei del poble. També en les altres cases a les xiquetes i les dones els pegaven cada dia. De qualsevol lloc se sentien crits. Era normal rebre bastonades, quedar-se sense cabells, que les lligaren a una tanca de l'estable. Aquesta era la vida”. Us n'adoneu? La vida! No n'han coneguda d'altra; i el relat, cru i natural com el presenta Aisha, sona desgarrador. Com el relat del pare que ho justifica dient que “una ovella és preuada perquè dóna llet, dóna llana. Per a què serveix una filla?”.

Desconcertant i emocionant com la veu d'Amina -que ens produeix una mescla de ràbia i tendresa difícil d'explicar- quan té a la seua xiqueta entre els seus fràgils braços. A ella la lapidaran d'ací a poc; mentre allita la xiqueta, va dient-li: “Estaràs tota sola, sola en un món que t'assenyalarà amb despreci com la filla d'una mare lapidada. No decaigues. Vés amb el cap ben alt. La vida està plena de bones coses. Com el sabor del mango al matí quan t'alces i les gotes d'aigua encara cobreixen les fulles de la magnòlia a prop de casa...”.

Són els “passos lleugers” d'unes dones, d'unes certes dones que, com molts milers arreu del món, han sofert un càstig, una sentència, un maltracte, un menyspreu, una mort, una 'vida'... pel simple fet de ser dones.

I, tot i que sobrevolem la Xina, Nigèria... ni l'Europa, la nostra Europa -oh!-, ni els EEUU se salven. I això ben bé que ho sabem nosaltres. La violència masclista, ací, és cert, ha deixat de formar part exclussivament de l'àmbit personal, familiar; ha transpassat les parets i els silencis de la casa per emergir a la llum i convertir-se en un problema de caire públic que no hem sabut encarar a dia de hui. En els millors dels casos. En tots, però, encara se'ns escapa de les mans... Encara.

Ara no podem mirar cap a un altre costat, calen mitjans per fer-ne front, cal mà ferma contra el maltracte, i contra totes aquelles conductes i tractes que giravolten al voltant d'aquell, aquelles contundents i aquelles més subtils, que també van minant la igualtat i la llibertat de moltes dones; i, per damunt de tot, cal una educació que sega les bases d'un futur millor, on dones i homes siguen iguals, dintre de la seua diversitat.

Per a fer-ho, calen polítiques d'igualtat en tots els àmbits, des de menuts a l'escola i quan ens treuen d'aquella bombolla on fiten tots els valors apresos; al treball, amb polítiques de conciliació per a dones i homes, regulant els sous de manera igualitària... Però, sobretot, en l'àmbit personal, en el de la dignitat, en el de la llibertat, en el del dret a sentir, a estimar, a viure...; en el dret a ser dona sense haver de pagar cap més conseqüència que la de ser estimada per una altra persona.

Darrer apunt. Quina mena d'editorial creieu que arrisca a editar un producte tan digne i tan compromés? Una amb marges de guanys suficients per no patir? Edicions 96, de nou, s'ha descobert com una editorial de casa i universal, tan gran com modesta; tan acurada com agosarada.

DACIA MARAINI. Passos lleugers. Testimonis de dones encara presoneres de la discriminació històrica i familiar. Edicions 96. Col·lecció de 6 a 96, 1. La Pobla Llarga, 2009

Jordi Puig Muñoz

17 MAIG. "Per un món de TRANSformació"

2010-05-12T13:10:00.007+02:00

MANIFEST BLOC JOVE.

17 MAIG. "Per un món de TRANSformació"

El dia 17 de Maig es celebra el Dia Mundial contra la homofòbia i la transfòbia.

El BLOC JOVE no pot deixar de recordar que encara avui en les escoles, el treball i en la societat vivim un estat on persisteixen la marginació i violència. Hui en dia una persona transsexual no pot desenvolupar la seua vida amb normalitat perquè la societat el condemna.

La transsexualitat no és una patologia, és una condició que cadascú es lliure d'elegir, no s'ha de tractar a les persones en funció del sexe, orientació sexual o la identitat de gènere que tinguen, sinó simplement com a persones lliures.

El BLOC JOVE creu prioritari que canvie la situació i l'única forma en què es pot canviar és amb educació i posant de relleu el valor de la diversitat, perquè aquest problema no és un problema únicament de la gent que ho està patint, sinó de tota la societat, educar en la diversitat és imprescindible per construir un món més just i solidari. Cal ser intolerant amb tot tipus de maltracte, violència i discriminació cap a les persones homosexuals o transsexuals , cal denunciar qualsevol acte de menyspreu a aquestes persones.

Volem també que les persones TRANS no siguen rebaixats en els seus càrrecs laborals per la seua condició i que gaudisquen de les mateixes possibilitats que la resta. Exigim per tant que siguen investigades i resoltes les denúncies presentades en aquest sentit per garantir el compliment real del principi d'igualtat i de no discriminació.

Un altra de les dificultats que es troben els i les TRANS és que han de pagar-se les despeses de canvi de sexe, el BLOC JOVE no està d'acord, per això demanem que a la seguretat social es cobrisquen totes les despeses que té aquesta operació, que els TRANS puguen optar a un canvi de sexe gratuït.

Cada vegada que hi ha un acte transfòbic o homofòbic el BLOC JOVE també és TRANS i HOMOSEXUAL, perquè estem totalment en contra de qualsevol acte de discriminació. Recolzem totalment a aquestes persones i volem lluitar amb elles per aconseguir que siguen lliures, que la societat normalitze aquesta situació, i sobretot, que es promoguem els bons tractaments i la llibertat de que cadascú siga com vulga, també que es garantisquen les mateixes oportunitats per realitzar-se com a persona en qualsevol aspecte de la vida.

Nosaltres també cridem fort, LA DIVERSITAT ENS FARÀ LLIURES!

Sectertaria d'igualtat i diversitat afectivo-sexual BLOC JOVE.

8 DE MARÇ, DIA DE LA DONA.

2010-03-08T10:27:00.003+01:00

Aquest dilluns dia 8 de març es celebra com tots els anys el Dia Internacional de les Dones, el que volem reivindicar aquest any es que nosaltres en crisi també sostenim el món.

I és cert que el sostenim, perquè lluitem dia a dia.

El BLOC JOVE estarà a la manifestació com tots els anys, lluitant i defensant els nostres drets.

Per tot açò et demanem que et sumes a nosaltres per manifestar-nos el proper dilluns dia 8 de març a les 19:30 h a la Glorieta del parterre.

T'ESPEREM!

Manifest 8 de març, Dia internacional de les Dones
També en crisi, les dones sostenim el món
Ara que estem en crisi, les dones treballem igualment que abans, fins i tot més. A menys ingressos, més treball domèstic, invisible i no remunerat.
Les dones som majoria en els treballs sense contracte, i aquests no apareixen en els indicadors de la crisi. També ací som invisibles.
“Les dones constitueixen més del 50% de la població.
Treballen el 75% de les hores treballades a la Terra.
Cobren el 25% dels salaris que es paguen al món.
I posseeixen l’1% de la propietat mundial”
Informe de Nacions Unides
FINS QUAN HA DE DURAR AIXÒ?

EN ESTOS DIES DE NADAL NO TRIES JOGUINES SEXISTES!

2009-12-22T18:13:00.007+01:00

En estos dies de compres nadalenques convé reflexionar sobre la finalitat dels regals i seleccionar aquells que eduquen xiquets i xiquetes respectuosos amb la diferència, responsables per igual de les tasques domèstiques, que estimen la natura i la vida per damunt de tot.

Fa uns anys no hi havia tanta varietat però hui en dia existeixen multitud de propostes educatives, que a més del caràcter lúdic i fan que els més menuts i les més menudes mentre juguen incorporen una sèrie de valors imprescindibles per a construir un futur més just, sostenible i solidari.

I si tenim una miqueta de paciència, podem inclús trobar articles en valencià: llibres, jocs de taula, vídeos...

Compartir regals amb membres de la família ajudarà els xiquets i xiquetes a valorar allò que tenen i no quants regals són capaços d'acumular, rebutjar jocs on apareix violència gratuïta els ajudarà a créixer en el diàleg i la noviolència, seleccionar jocs cooperatius i no aquells que perpetuen estereotips de gènere els faran aprendre a compartir i a gaudir del treball en equip...

Només cal perdre una miqueta de temps i pensar abans de comprar. Si volem fer un regal a qui més estimem, el millor regal és aquell que l'ajuda a créixer com a persona!

AMINATOU HAIDAR, LA DONA QUE AMARTELLA CONCIÈNCIES!

2009-12-09T16:28:00.009+01:00

Ja fa quasi un mes que Aminatou Haidar no menja i la força que la manté en vaga de fam no és material. Després dels últims mesos carregats de casos de corrupció cada dia i l'avarícia sense límit d'algunes persones, encara es fa més gran la gesta d'aquesta dona saharaui.

La gent del seu país sobreviu al desert d'Algèria sota condicions extremes esperant un referèndum d'autodeterminació que mai no arriba perquè el Marroc no l'autoritzarà fins que no estiga segur de la victòria.

L'estat espanyol governat pel PSOE, sabent que és corresponsable de la situació, mira cap a una altra banda i prioritza acords comercials i de polítiques migratòries inhumanes amb l'estat magrebí, al dret a exirtir d'un poble expulsat per la força de la seua terra fa quasi 35 anys. prefereix negociar amb un estat que tortura i empressona tot aquell o aquella que discrepa amb el règim front a la defensa a ultrança dels drets humans. Un govern socialista que fa tractes amb estats antidemocràtics quan el que cal és lluitar decididament pels drets de les persones a viure en pau.

I és de la força de la raó des d'on emergeix la força que manté sense ingerir aliment Aminadou Haidar a l'aeroport de Lanzarote i és allà on rep la solidaritat de moltíssimes persones del món com ja la va rebre durant els seus empresonaments injustos.

L'activista saharaui podria haver acceptat l'asil polític o haver accepta el passaport marroquí però no, segueix somniant el seu país lliure i creu que la seua lluita a Lanzarote és vital per a la lluita e la seua gent. Sap que es una persona mediàtica i està disposada a arribar fins allà on faça falta. Poques persones tenen el valor que ha demostrat aquesta dona.

Molta energia Aminatou, el Bloc Jove estem amb tu, per un Sahara lliure!

Demà, dijous 10 de desembre a les 18 hores s'ha organitzat una "cadena humana" en la Plaça de la Mare de Déu de la ciutat de València i a continuació, s'iniciarà una marxa fins a la seu de la Delegació del Govern, on els participants romandran concentrats per a "continuar exigint al govern espanyol que permeta el seu retorn immediat i sense condicions a El Aiyun"

MEMBRES DEL BLOC JOVE PARTICIPEN A LA III MARXA NO COMPETITIVA PER LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS DE LES PERSONES AMB DIVERSITAT FUNCIONAL

2009-12-06T18:21:00.004+01:00

El Diumenge 29 de novembre diferents membres de les joventuts valencianistes es sumaren a la III marxa no competitiva amb motiu del dia 3 de desembre, dia internacional de les persones amb discapacitat convocada per l’Associació de Diversitat Funcional Universitària (ADFU), amb el suport de la Fundació Isonomia de la universitat Jaume I , que transcorreguè pels carrers del centre de la ciutat de Castelló de la Plana, baix el lema “totes les persones som diferents, totes les persones som iguals”.

El primer punt del manifest llegit per persones dels diferents tipus de discapacitat davant de l’estàtua d’en Francesc Ribalta fou reivindicar “la urgent implementació de la igualtat efectiva, d'oportunitats i de tracte, i d'aquesta manera poder exercir els nostres drets i deures com a ciutadanes i ciutadans”.

El BLOC JOVE recull la crida d’ADFU qui demanà a més de la ciutadania en general, als homes i les dones polítiques bé com govern o des de l’oposició, per “treballar pel compliment de la legislació vigent”. Des de la secretaria d’igualtat i per extensió tota l'organització, es recorda que des de sempre este ha estat un compromís inherent i vol seguir treballant en esta línia, tal i com es desprén de la ponència política-estratègica.

Així mateix, el BLOC JOVE denuncia la mala gestió i deficient desenvolupament de la llei d’autonomia personal més coneguda com llei de dependència al nostre país ja que segons manifestà l'organització de la marxa, “quatre de cada deu persones reconegudes com a beneficiàries per la Llei, estan pendents que se'ls establisquen els serveis que els corresponen”. A més a més, el Govern valencià ve promocionant les places en residències afavorint certs cercles econòmics en detriment dels serveis i recursos previstos per la llei, que afavorixen la permanència en el domicili, una actitud aquesta, contrària a la Convenció Internacional sobre el dret de les persones amb discapacitat la qual afirmà que estes tenen dret a “viure de forma independent i incloses en la comunitat, triant el seu lloc de residència i amb qui conviure, sense veure's obligades a patir un sistema no escollit”.

Els col·lectius com el de les persones amb algun tipus de deficiència no són responsables de l’actual crisi econòmica. No obstant però, a alguns col·lectius la crisi és permanent, perjudicant a uns més que a uns altres i una mostra és l’agudització de l’atur en les persones amb diversitat funcional on només a les comarques de Castelló, el 70% de les 25000 persones amb discapacitat en edat laboral estan parades i és que com es digué en la lectura del manifest, “molts empresaris, quan una persona en cadira de rodes, amb crosses, amb un bastó blanc, o que saluda sense paraules, o algú amb alguna diversitat funcional intel·lectual o mental lleu, entra per la porta per a demanar treball, solament veuen la cadira de rodes, les crosses, el bastó blanc, el silenci o els trets d'aqueixa persona, i no es molesten a esbrinar les capacitats que pot tenir”.

La gent del BLOC JOVE a través de la secretaria d’igualtat creu necessari canviar el concepte que tè la societat vers les persones amb discapacitat posant-se a disposició de totes aquelles persones i associacions que ho desitgen, ficant tots els mitjans i recursos que estiguen al nostre abast.

Albert Miret.

DIGUES PROU

2009-11-25T14:59:00.007+01:00

DIGUES PROU!!! 25
DE NOVEMBRE, DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE...RECORDA: TOTS SOM IGUALS,

A punt de complir-se cinc anys de la promulgació de la Ley Integral de Medidas Urgentes contra la violencia de género i gairebé dos anys de la Llei dels Drets de les Dones per a l’eradicació de la violència masclista, és hora de reconèixer allò que aquestes lleis pioneres han suposat per a la societat i també la seva transcendència a nivell mundial: aquestes mesures legals han estat imprescindibles perquè la conscienciació social en contra d'aquests crims hagi calat profundament en la societat, i han tingut una especial rellevància en la protecció de les víctimes de maltractaments i en el respecte i la dignitat que han assolit les dones al llarg d'aquests anys.

És imprescindible implicar i reconèixer a tots aquells homes que estan convençuts que sense igualtat d’oportunitats no assolirem mai la justícia social ni transformarem un model de societat que ens impedeix assolir la felicitat a totes i a tots, a tots aquells que saben que aquesta lluita és també la seva.

Ens queda molt treball per fer en el llarg camí cap a la igualtat, per aconseguir la construcció d’una societat sense subordinacions culturals i socials entre dones i homes.

Hui a les 19.30h, manifestació des del Parterre de València.

"ESCOLA SENSE ARMARIS"

2009-06-22T21:03:00.010+02:00

Estimats companys i companyes:

Com bé sabeu aquest dissabte es celebra el dia internacional de l'orgull gai.

Aquest dia és molt important per a tots nosaltres per molts motius, perquè representa l'alegria d'haver aconseguit alguns dels nostres drets i és per estar-ne orgullosos però també un bon moment per a revindicar-ne d'altres.

És un dia per celebrar que ha valgut la pena la lluita de tantes i tantes persones perquè s'han conquerit drets que anys enrere no es tenien , però també cal eixir al carrer per denunciar que encara hi han persones que per la seva tendència sexual són perseguides i vexades hui en dia.

Per tot açò, el 28 de juny, és un dia molt emotiu per als gais, les lesbianes, els bisexuals, els transsexuals i per a qualsevol persona que defense la llibertat i la igualtat.És la festa de la diversitat!

Enguany les organitzacions convocants de la marxa, han triat el lema "Escola sense armaris" per recalcar que l'educació és una de les assignatures pendents, mentre les lleis avancen any rere any en la igualtat de drets i sobre el paper s'ha de perseguir qualsevol tipus de discriminació, la societat segueix impregnada de prejudicis que impedeixen molts homosexuals mostrar lliurement la seua sexualitat.

És necessari que, de la mateixa manera que la igualtat entre homes i dones és un valor que està present al currículum escolar oficial (encara que s'hauria de treballar molt més), l'educació en el reconeixement i el respecte per la diversitat sexual segueix fora de l'escola i això no potser, cal que a les aules es mostre la societat com és i que els i les joves, que són el futur, aborden amb naturalitat les diferents formes de viure la sexualitat presents a la societat.

Fins que no ho fem, no viurem a una societat democràtica!

Per tots aquestos motius i per molts més, desde la Secretaria d'igualtat del BLOC JOVE vos animem a tots i totes a que acudiu a la manifestació, el dissabte 27 de juny a les 19:30 en el Parterre, a la ciutat de València, i si vos queden forces que gaudiu de la festassa que es munta per la nit a la Plaça de Viriat.

AMAZONES...MENUDES DONES!

2009-04-16T20:06:00.009+02:00

Totes i tots sabeu un poc de la vida de les "amazones" però per a qui no tinga idea de qui són contaré un poc d'elles...

En mitologia grega les Amazones (en grec Ἀμαζόνες) foren una antiga nació llegendària de guerreres o un país contemporani poblat per dones en els confinis del món. Les llegendes semblen tenir una part real basada en les dones guerreres dels escites, però els grecs antics mai deixaren de sorprendre's d'aquesta inversió dels rols clàssics. En un anticipat ús modern, la paraula fou emprada sovint per referir-se a dones fortes i independents, en contrast amb els estereotips convencionals de dones febles i passives, actualment «amazona» té en aquests contextos certs matissos irònics

Es deia que les amazones vivien al Regne del Pont prop de la costa del mar Euxino, on constituïen un regnat independent sota el govern d'una reina, anomenada amb freqüència Hipòlita (‘la que deixa anar els seus cavalls'). Se suposava que havia fundat moltes ciutats, entre elles Esmirna, Efes, Sinope i Pafos. Segons altres fonts, originalment arribaren al Termodont des del Palus Maeotis (‘Llac Mareotis', el Mar d'Azov).

En moltes versions, cap home tenia permís per residir al país de les amazones, però un cop a l'any, per evitar l'extinció de la seva raça, aquestes visitaven els gargaris, una tribu veïna, per a tenir relacions sexuals amb ells i fecundar-se. Els nens mascles que naixien d'aquestes visites eren sacrificats o enviats un altre cop amb els seus pares; les nenes es quedaven amb elles i eren criades per les seves mares, i ensinistrades en les tasques del camp, la caça i l'art de la guerra.

A La llíada, s'anomena a les amazones com Antianares (‘les que lluiten com homes'). Herodot les anomenà Andròctones (‘assassines d'homes').

Les amazones apareixen relacionades amb diverses llegendes gregues. Invaïren Lícia però foren derrotades per Belerofont, que havia estat enviat a lluitar contra elles per lobates, el rei d'aquest país, amb l'esperança que trobés la mort en mans de les amazones. La reina les portà a la victoria contra els atlants i les gorgones.

Varen atacar els frigis.Tot i això durant la seva vellesa, i cap al final de la Guerra de Troia, les seves antigues oponents es posaren al seu costat contra els grecs sota el comandament de la reina Pentesilea, qui fou morta per Aquil·les

La novena feina imposada a Heracles per Euristeu fou aconseguir la possessió del cinturó de la reina amazona Hipòlita. Fou acompanyat pel seu amic Teseu, qui va raptar a la princesa Antíope, germana d'Hipòlita, un incident que va portar a la invasió d'Àtica en represàlia, on Antíope morí lluitant al costat de Teseu. La batalla entre els atenesos i les amazones es commemora amb freqüència en un gènere artístic expressament dedicat, l'amazonomaquia, escultures de marbre com els del Partenó.

També es diu que les amazones haurien emprès una expedició militar contra l'illa de Leuce, a la desembocadura del Danubi, on les cendres d'Aquiles havien estat depositades per Tetis. El fantasma de l'heroi mort s'aparegué atemorit als cavalls, que llencaren i trepitjaren a les invasores, obligant-les a retirar-se. Es diu que Pompeu les va trobar a l'exèrcit de Mitrídates VI del Pont.

Se senten històries sobre elles en l'època d'Alexande Magne, quan alguns dels seus biògrafs esmentaven que la reina amazona Talestris va visitar i fou mare amb ell. Tanmteix, altres biògrafs qüestionen aquesta afirmació, incloent a Plutarc, considerat àmpliament una font secundària. Als seus escrits, aquest esmenta que quan un comandant naval d'Alexandre, Onesicrit, estava llegint el passatge sobre l'amazona de la seva història d'Alexandre al rei Lisímac de Tràcia, que va participar en l'expedició original, aquest li somrigué i li digué «I on era jo, llavors?».

Menudes eren les dones de l'època de la mitologia grega!

Tornem a l'època de les Amazones i els Gargaris? ....És broma. O no? jejeje

Presentem la campanya "Construïm l'any de les dones"

2009-03-06T16:25:00.004+01:00

Tamara Folguerà, Secretària d’Igualtat: “En política, cal que les reivindicacions de les dones estiguen presents de forma transversal durant tot l’any i per això una bona forma de fer que l’esperit feminista vaja més enllà del 8 de Març és presentar la campanya en un format de calendari que començarà aquest mes”

La Secretaria d’Igualtat del BLOC JOVE ha presentat aquest matí la campanya “Construïm l’Any de les Dones” amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de la Dona. Aquesta campanya pretén promoure la permanència de les reivindicacions feministes al llarg de l’any i pretén empoderar les dones perquè tinguen presents les principals qüestions de gènere en el seus àmbits i dia a dia.

En aquest sentit, Tamara Folguerà, Secretària d’Igualtat del BLOC JOVE, ha afirmat que “les reclamacions de les dones per una societat més igualitària no s’han de limitar al 8 de Març únicament i és necessari que es parle durant la resta de mesos de l’any de temes com el lliure avortament, l’eradicació de la violència masclista, la igualtat de condicions laborals i la fi del llenguatge sexista”. La responsable d’Igualtat del BLOC JOVE ha afegit que la campanya també conté una crida a la participació política de les dones en la societat i en els moviments feministes i valencianistes, ja que segons Folguerà, “es tracta de dos lluites comunes de respecte i estima a la diferència”.

El BLOC JOVE repartirà material de campanya que consistirà en calendaris que començaran l’any en març amb imatges de diferents parts del cos de dones militants de l’organització amb l’objectiu de desmitificar el cos femení i acabar amb els tabús relacionat amb la sexualitat femenina.

Actes i convocatòries

Al caliu del Dia Internacional de la Dona, el BLOC JOVE ha organitzat el segon Sopar-Homenatge Feminista que se celebrarà el proper dissabte 7 de Març a la Societat Coral el Micalet i durant el qual la Secretaria d’Igualtat lliurarà els Premis Socarrats com a mostra de reconeixement cap a dones amb una forta implicació en els moviments socials i polítics del País Valencià. La joventut valencianista també se sumarà a les manifestacions convocades per a aquest diumenge a les tres capitals valencianes.

Com bé sabeu el dia 8 de març se celebra la Diada Internacional de les dones. El BLOC i el BLOC JOVE participarem de la manifestació unitària que, aquest any, ix del Parterre a les 12 del migdia.

Demana el calendari: igualtatblocjove@gmail.com

ENHORABONA A TOTES!

2009-03-03T11:42:00.005+01:00

El V Congrés nacional del Bloc, m'ha deixat un bon sabor de boca. El fet que m'alegre dels resultats obtinguts ha estat que 8 dones formen part de l'executiva nacional i que dues d'elles siguen membres del Bloc Jove.

Des de la secretaria d'igualtat del Bloc Jove us done la més sincera enhorabona a totes ( Pepa Chesa, Amparo Piquer, Alícia Izquierdo, Mamen Gimeno, Eva Sanchis, Mª Josep Ortega, Bàrbara Peris i Teresa Garcia ) heu demostrat que les dones som molt necessàries per a fer una bona política.

No sols en la executiva hi han dones...Tona Català, Joana Pascual, Rosa Muñoz...i més que segurament em deixe també formen part del consell nacional. Enhorabona també a vosaltres.
Ara toca treballar i portar sempre com escut i emblema que som dones. Promoguem la igualtat!
Espere que el fet d'incorporar dones en l'executiva nacional faça créixer el nombre de dones al partit.

Enhorabona també a tu...ENRIC MORERA. Ets un gran company, persona i polític! Ànims i a treballar!

BNG: Acte nacional de la igualtat (Santiago de Compostela 31gen09)

2009-02-17T11:37:00.003+01:00

MARIE SKLODOWSKA CURIE, DONA CIENTÍFICA

2009-01-11T12:41:00.009+01:00

Aquesta setmana cal parlar de una dona que ha descobert coses magnifiques per a la Física i la Química, una dona que ha guanyat el Premi Nobel moltes vegades, una dona que ha deixat moltes coses i molt bones en el món científic.
Aquesta setmana us parlaré de Marie Curie.

Maria Skłodowska o Marie Curie ( Varsòvia 1867 – Sallanches, França 1934 ) fou una física i química polonesa, una pionera en els primers temps de l'estudi de les radiacions.

Marie Curie ha estat premiada dues vegades amb el Premi Nobel, la primera ocasió l'any 1903 en l'apartat de Física i el 1911 en el de Química. Curie és l'única científica premiada endues categories científiques, i és juntament amb Linus Carl Pauling, premiat amb el Premi de Química l'any 1954 i el Premi Nobel de la Pau, el 1962, els únics en aconseguir-ho en dues categories diferents. Així mateix Johon Bardeen fou guardonat dues vegades amb el Premi Nobel de Física els anys 1956 i 1972 i Frederick Sanger amb el Premi Nobel de Química els anys 1958 i 1980.

Nasqué a la ciutat de Varsòvia el 7 de novembre de 1867 amb el nom de Maria Skłodowska (també l'anomenaven Tia Marie Curie) filla d'un matrimoni culte que ben aviat la va introduir en la lectura. Als 15 anys acabà els estudis secundaris, traslladant-se a París per poder estudiar física i química a la Sorbona, gràcies a la intercessió de la seva germana que vivia a la ciutat francesa.

El 1883 es llicencià en física i l'any següent en matemàtiques, ambdues llicenciatures esdevenint la primera de la promoció i convertint-se en la primera dona en ser professora d'aquesta universitat francesa. Aquell any conegué Pierre Curie, professor de física a La Sorbona, amb el qual es casà el 26 de juliol de 1885, iniciant així una fructífera col·laboració.

Junts van estudiar els materials radioactius, en particular l'urani, en forma d'uranita, que tenia la curiosa propietat de ser més radioactiva que l'urani que s'extreia d'ella. L'explicació lògica va ser suposar que l'uranita contenia traces d'algun element molt més radioactiu que el propi urani. Després de diversos anys de treball constant, a través de la concentració de diverses classes d'uranita, van aïllar dos nous elements químics. El primer fou batejat amb el nom de poloni en referència al seu país natiu, i l'altre, radi a causa de la seua intensa radioactivitat.

Al costat de Pierre Curie i Henri Becquerel fou guardonada amb el Premi Nobel de Física l'any 1903 en reconeixement als extraordinaris serveis rendits en les seues investigacions conjuntes sobre els fenòmens de radiació descoberta per Henri Becquerel.

El 19 d'abril de 1906 morí el seu marit Pierre Curie al ser atropellat per un carruatge als carrers de París. Tot i que Marie quedà molt afectada pel succés, continuà els seus treballs i assumí la càtedra del seu marit, 650 anys després de l'última dona que la va assumir.

L'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química en reconeixement als seus serveis en l'avanç de la química pel descobriment dels elements radi i poloni, l'aïllament del radi i l'estudi de la naturalesa i compostos d'aquest element. Amb una actitud desinteressada no patentà el procés d'aïllament del radi, deixant-lo obert a la investigació de tota la comunitat científica.

Després de la mort del seu marit, va tenir un romanç amb el físic Paul Langevin, que era casat, la qual cosa va resultar un escàndol periodístic amb tints xenòfobs.

Durant la Primera Guerra Munidial Curie va proposar l'ús de la radiografia mòbil per al tractament de soldats ferits. El 1921 va visitar els Estats Units, sent rebuda triomfalment, amb la intenció de recaptar fons per a la investigació científica. En els seus últims anys fou assetjada per molts físics i productors de cosmètics, que van usar material radioactiu sense precaucions.

Curie va morir prop de la ciutat francesa de Salanches el 4 de juliol de 1934 a conseqüència d'una leucèmia, deguda segurament a l'exposició massiva a la radiació durant el seu treball.

Amb Pierre Curie tingué dues filles, una de les quals Irène Joliot-Curie fou guardonada amb el Premi Nobel en Química l'any 1935, juntament amb el seu espòs Fréderic Joliot- Curie. El 21 d'abril de 1995, les seves restes foren traslladades del panteó familiar al panteó de Paris, juntament amb les del seu espòs.

El 1910 el Congrès de Radiologia aprovà posar el nom de Curie a la unitat de l'activitat radioactiva (3,7×10¹⁰ desintegracions per segon).

En honor seu, així com el del seu espòs, rep el nom l'asteroide (7000) Curie, descobert el 6 de novembre de 1939 per Fernand Rigaux. En honor seu rebé el nom l'element sintètic curi (Cm) descobert l'any 1944, així com també el cràter Curie a la lluna i el cràter Curie de Mart.

Durant un període d'hiperinflació en els anys 90, la seva efígie estava impresa en els bitllets de 20.000 zloty en la seua Polònia natal.

DAW AUNG SAN SUU KYI , DONA CORATGE

2008-12-29T15:40:00.014+01:00

Daw Aung San Suu KYI (Rangun, Birmània, 1945). És filla del comandant Aung San, heroi nacional que firma el tractat d’independència de Birmània (nom del país fins el 1988) amb el Govern britànic abans de ser assassinat el 1947. El 1960 es trasllada a l’Índia amb la seva mare, Daw Khin Kyi, nomenada allà ambaixadora de Birmània. El 1964 Suu Kyi se’n va a Oxford, on es llicencia el 1967 en Filosofia, Política i Economia, i on coneix Michael Aris, estudiant de civilització tibetana, amb qui es casarà el 1972.

El 1969 Suu Kyi se’n va a Nova York i treballa com a secretària a les Nacions Unides. El 1972 es trasllada a Bhutan amb el seu marit, tutor de la família reial i director del Departament de Traducció. El 1973 tornen a Londres per al naixement del seu fill Alexander, i es queden a Oxford, on el 1977 neix el seu segon fill, Kim. El 1984 Suu Kyi publica Aung San, una biografia del seu pare, i el 1985 Let's Visit Burma, per a lectors joves, així com llibres sobre el Nepal i Bhutan.

El març de 1988 Suu Kyi se’n va a Rangun per tenir cura de la seva mare, malalta. Es troba Birmània en rebel·lió: el 23 de juliol dimiteix el General Ne Win, dictador militar des de 1962, i el 8 d’agost hi ha un alçament massiu a tot el país, en el que moren milers de persones. El 15 d’agost Suu Kyi envia una carta oberta al Govern demanant la formació d’un comitè consultiu independent per preparar unes eleccions, i el 26 d’agost fa el seu primer parlament en públic, exigint un govern democràtic.

El 18 de setembre els militars estableixen el SLORC (State Law and Order Restoration Council): es prohibeixen les reunions de més de quatre persones, continuen els arrestos i les sentències sense judici. El 24 de setembre es constitueix el partit National League for Democracy (NLD), amb Suu Kyi com a secretària general.

El 20 de juliol de 1989 Suu Kyi és col·locada sota arrest domiciliari. El 27 de maig de l’any següent, 1990, malgrat la seva detenció, la NLD guanya les eleccions, amb un 82% dels seients parlamentaris, però la Junta Militar refusa reconèixer els resultats.

L’octubre de 1991 el Comitè Noruec del Nobel anuncia que Suu Kyi és la guanyadora del Premi de la Pau, guardó que recullen els seus fills en nom d’ella a Oslo el 10 de desembre. Aquell mes que Suu Kyi publica Freedom from Fear.

El 1995, després de 6 anys d’arrest domiciliari, la Junta Militar, que canvia el nom de SLORC pel de State Peace and Development Council, allibera Suu Kyi, la qual continua la seva línia crítica contra els militars al poder, apostant per la reconciliació nacional. El 1999 el seu marit Michael Aris mor per un càncer, a Londres. Havia demanat veure Suu Kyi per últim cop, però li ho havien denegat. I ella no podia sortir de Birmània perquè sabia que no la deixarien tornar. Entre el novembre del 2000 i el maig del 2002 és posada novament sota arrest domiciliari. I el maig del 2003 és empresonada, després de la massacre de Depayin, i és sota arrest domiciliari des de finals d’aquell any fins a l’actualitat.

Suu Kyi ha rebut nombrosos premis, entre ells, a més del Nobel de la Pau el 1991, el Thorolf Rafto Memorial (1990), el Sakharov (1991), l’Eleanor Roosevelt pels drets humans (2000), l’Olof Palme o el Premi Internacional Catalunya (2008).

Podeu veure un reportatge sobre Aung San Suu Kyi i la doctora Cynthia Maung, emés a 30 minuts. Necessiteu mitja horeta per vore'l entrant ací però quan el veieu comprendreu com de merescuda és aquesta dedicatòria a la puça lila, el minut 14 posa els pèls de punta!

Tots nosaltres també podem fer pressió demanant la seua llibertat signant ací.

PER UN 2009 MÉS FEMINISTA!

2008-12-24T15:03:00.006+01:00

MARILYN MONROE, UN MITE DE L'EROTISME.

2008-12-16T12:51:00.006+01:00

Aprofitant que les xiques del BLOC JOVE estem fent una cosa que alçarà passions, que millor que parlar de MARILYN MONROE una dona que els seus temps va causar molt furor entre els homes i dones, prepareu-vos perquè nosaltres repetirem la història.

Marilyn Monroe, nom artístic de Norma Jean, fou una actriu americana, la sensualitat de la qual i la seva misteriosa mort a l'edat de 36 anys van fer que es convertís en un mite de l'erotisme i posteriorment una icona pop, a mans d'Andy Warhol.

Amb 16 anys es casà amb el xicot que li havien escollit, Jim Dougherty, un irlandès de 21 anys que treballava en una factoria d'avions. Ella va dedicar-se plenament a les tasques domèstiques, va intentar ser la dona perfecta.

La Segona Guerra Mundial va desequilibrar aquesta aparent felicitat familiar. Jim ha d'incorporar-se a les forces navals i va ser enviat com a instructor físic a l'illa Catalina.Norma l'acompanya.

En ser una de les poques dones presents a la base, les seves sortides es converteixen en un veritable esdeveniment públic. La seva bellesa va creixent dia a dia realçada convenientment per un perfecte maquillatge -art en el qual va arribar a ser una gran mestra- i un vestuari adequat. Als balls de cap de setmana, els seus moviments de malucs embadocaven a molts, desitjosos de sexe, s’apilonava al seu voltant.

Uns mesos després Jim es va haver d'embarcar i fou enviat a Austràlia. Ella va anar a viure amb la família d'en Jim i va entrar a treballar amb la seva sogra en una fàbrica de paracaigudes. Aquesta separació marcarà la fi d'una experiència juvenil. A partir d'aleshores li espera un futur brillant. Tot i que per aconseguir-ho hagué de lluitar amb afany i sense desanimar-se durant quasi 8 anys.

Per aquella època té lloc un episodi decisiu i premonitori en la vida de Norma Jean: la seva trobada amb les càmeres.

Un fotògraf de l'armada visita la fàbrica on ella treballa per fer un reportatge sobre la feina de les dones durant la guerra. Ella és l'escollida per sortir a les fotos, i per sorpresa de tots no necessita cap lliçó de com ha de posar.

No en va ha après a poc a poc els seus moviments i coneix a la perfecció les reaccions que aquests provoquen entre els obrers, camioners i militars. Després d'aquesta feta decideix abandonar la fàbrica i dedicar-se de ple a la feina de model. Recomanada pel seu descobridor, coneix Emmeline Snively, de l'agència de models Blue Book, i comença a anar a classes nocturnes. El seu somriure radiant comença a aparèixer a les portades de Laff, Peek i See.

Coneix el fotògraf de moda hongarès André de Dienes, amb el qual fa un viatge a l'Oest, on es fotografia en els escenaris naturals més bonics. André va perdre el cap per ella, i el que va començar sent un viatge de treball es va convertir en una lluna de mel anticipada.

Les fotos es varen publicar a U.S. Camera, Pageant i Parade i varen causar sensació i varen contribuir a formar els seu prestigi professional com a model. Dienes va haver de tornar a Nova York i durant aquest temps va embogir per culpa d'ella, però a la seva tornada a Los Ángeles va trencar el seu compromís. Tot i que va dir que Norma havia canviat molt, la veritat és que la va fer espiar i va descobrir que sortia amb altres homes. No va entendre que la noia estava destinada a ser una mica de tots i a la vegada de ningú en concret. Una de les declaracions mes sorprenents de Marilyn va ser : " Tinc relacions amb els homes per cortesia, no per plaer , ells no saben donar-me'l, l'egoisme sexual masculí és el pitjor per a les dones"

La jove esposa s'havia convertit en una rossa exuberant, que desprenia vibracions sexuals.

Shamroy. La futura Marilyn es va limitar a passejar una mica per després seure en un tamboret, encendre un cigarret i mirar a la càmera. Va ser suficient. Lang i Shamroy varen quedar impressionats pel fort impacte sexual de la noia. Després, al visionar els resultats varen emmudir de cop. Així ho explicava el càmera al biògraf de Marilyn, Maurice Zootow: "Vaig sentir com una esgarrifança. Aquesta noia tenia alguna cosa que jo no veia des de les pel·lícules del cinema mut. Tenia una mena de bellesa fantàstica com la de Gloria Swanson, quan les estrelles de cinema havien de veure's boniques i en un sol tall de pel·lícula irradiar tant sexe com Jean Harlow."

Sens dubte Marilyn ha estat i és una icona sexual, una deessa de la bellesa, una dona que enamorava.

MARIA MERCÈ MARÇAL

2008-12-09T22:51:00.008+01:00

Maria Mercè Marçal i Serra ( Barcelona, 13 de novembre de 1952, Barcelona, 5 juliol de 1998) poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista, i per un temps, editora. Usa com a nom de ploma Maria-Mercè Marçal.

Al seu primer llibre Cau de llunes ja escriu el poema Divisa que esdevingué (i encara perdurà) tot un manifest:

"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. "

L'any 1980 va tindre una filla, Heura, que decidí criar sola i a la qual va dedicar nombrosos poemes i va tractar temes com l'embaràs i la maternitat amb una sinceritat que no deixen indiferent ningú.

Va traduir moltíssimes escriptores al català com Colette, Marguerite Yourcenar, Anna Akhmàtova, Marina Tsvetàieva, Charles Baudelaire o Leonor Fini.

Alguns dels seus poemes han estat musicats per cantautores de la talla de Maria del Mar Bonet o Marina Rossell.

Va morir jove, als 45 anys, víctima d'un càncer però va deixar molta petjada.

Ja fa molts anys que la vaig descobrir i mai no he deixat de rellegir els seus versos. En la meua primera lectura em va impactar la rotunditat dels seus poemes,que reflexen tan bé el dubte, la tristor però també la decisió, la convicció i el coratge. I el que més em va sobtar és descobrir que existien poetesses amb la llengua afilada que parien versos d’amor i d'erotisme entre dones. Paraules dolces i rabioses que parlaven de la necessitat de lluita comuna de totes les dones per l’alliberament. De passar a ser protagonistes de la història agafant realment la cassola pel mànec. Tinc a casa un recull de poemes “Llengua abolida” i també, defeta de tant rebuscar poemes per recitals o regals a amigues, el poemari “Bruixa de dol”.

Potser el nostre referent com a nacionalistes han estat sense cap dubte els poemes de Vicent Andrés Estellés però potser ens cal fer recerca entre les poetesses i fer córrer la veu entre amics i amigues. Maria Mercè Marçal ens aproparà a una altra realitat i ben segur que ens enamoraran els seus versos!

CANÇO DE FER CAMÍ

Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d'allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d'ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.

Maria Mercè Marçal

Enviat per: Rosella Antolì

DIA INTERNACIONAL DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT FÍSICA

2008-12-03T11:06:00.011+01:00

Avui 3 de Desembre és el Dia internacional de les persones amb discapacitat física.
Per això des de la secretaria d'igualtat del BLOC JOVE us manem el nostre major suport a aquestes persones que pateixen una discapacitat.

A més m'agradaria que pegàreu una ullada a l'informe que ha donat a conèixer la Organització Internacional del Treball (OIT)

Una de cada deu persones al món té algun tipus de discapacitat, el 80% d’aquestes persones viuen als països del sud. Es tracta de 600 milions de persones, de les quals 450 milions estan en edat de treballar. Menys de la meitat, però, segons l’OIT, trobarà feina. Lluís Canyelles, en representació de l’associació local DISCAP VICAMAR, que lluita pels drets de les persones amb discapacitat psíquica i física, creu que es tracta d’una xifra molt elevada i ha lamentat que només menys de la meitat dels discapacitats pugui trobar feina. Canyelles ha afegit que una de les necessitats més immediates de l’entitat és trobar un local propi per a desenvolupar les seves activitats.

Segons dades del 2003, només el 40% de la població activa amb discapacitat de la Unió Europea té feina, mentre que entre els que no són discapacitats la taxa d’ocupació se situa en el 64,2%. Les xifres de desocupació més elevades es troben, segons l’OIT, entre els discapacitats que tenen malalties mentals i viuen al Regne Unit, que arriben al 75%. I a Suïssa la malaltia mental és la primera causa de sol·licitud d’invalidesa i representa el 40% de les peticions.

Les dones amb alguna discapacitat encara tenen menys possibilitats de trobar feina que els homes en la seva mateixa situació, concretament, la meitat, segons l’informe elaborat per l’OIT. A més, una altra de les conclusions de l’estudi és que les persones discapacitades es veuen abocades a feines de nivell més baix i menys retribuïdes. Sovint estan segregades del mercat primari de treball i són víctimes de la subcontractació.

ALEXANDRA KOLLONTAI, REVOLUCIONARIA RUSSA

2008-11-27T15:41:00.004+01:00

Alexandra Kollontai, va néixer en San Petesburg l’any 1872, a una família bastant acomodada.

Va estudiar a la Universitat de Zuric (Suïssa) fins l’any 1899 quan va tornar a Rússia i es va afiliar al Partit Social-Demócrata. Va ser testimoni entre altres de fets històrics com la matança d’obrers durant la manifestació enfront del Palau d’Hivern al 1905.

Ferma lluitadora, la defensa de les seues idees la va portar a l’exili després de la publicació del seu article “Finlàndia i el socialisme”, on animava als finlandesos a alçar-se contra l’ocupació russa. Durant els anys que va durar el seu exili va viatjar per Europa i es va oposar a la primera guerra mundial, al 1916 escriuria “¿A qui beneficia la guerra?” .Durant els anys posteriors donaria conferències als EEUU explicant la seva postura en contra de la guerra.

Després de la fi de l’imperi zarista, en febrer de 1917, Kollontai va tornar a Rússia, on donaria el seu suport a Lenin votant a favor de la presa del Palau d’Hivern. Darrerament seria elegida Comissaria del poble per a l’Assistència Pública. Amb la revolució russa es va aconseguir el dret a vot de les dones, mateix salari per a homes i dones, salari universal de maternitat i legalització del avortament, entre altres coses.

En 1917 va tenir lloc el primer Congrés de Dones Treballadores de Rússia. Kollontai seria una de les seves organitzadores i la que va realitzar un dels discursos més memorables a favor dels drets de les dones. D’aquest congrés eixiria una comissió de dones que més tard es convertiria en el Zhenotdel (Departament de dones del partit), un organisme dedicat a promoure la participació de la dona en la vida pública. Aquesta organització tenia el seu propi diari anomenat Kommunistka (Dona Comunista).

Va involucrar a les dones en projectes socials i les va introduir a la vida política. També lluità contra l’analfabetisme femení i va propulsar projectes educatius per i amb les dones.

Malgrat tots els seus esforços l’atur va anar creixent i òbviament les més perjudicades van ser les dones. L’entrada de Stalin va suposar la fi de les esperances de Kollontai, la tornada al paper tradicional de la dona i la destrucció de tots els drets i llibertats pels que havia lluitat, com la criminalització de l’homosexualitat al 1934, l’il·legalització de l’avortament en 1936, l’educació separada per als xiquets i xiquetes en 1943….

Alexandra Kollontai va intentar oposar-se a estos canvis i va ser molt crítica amb Stalin. Açò li costaria el ser allunyada del país en missió diplomàtica a Noruega, Mèxic i Suècia. Era la primera dona que ocupava un càrrec d’ambaixadora. Aquesta mena d’exili la va salvar de compartir el destí dels seus companys crítics, el ser assasinada.

Entre les seves obres podem destacar: “L’emancipació de la dona”, “Societat i maternitat” “La classe obrera i la nova moral” i “Autobiografia d’una dona sexualment emancipada”.

No menys importants són les seves aportacions sobre la sexualitat femenina. Va formular la teoria del “vas d’aigua” on afirmava que la sexualitat s’havia de consumir com consumim un vas d’aigua. Això trencava amb l’opressió que patien les dones. Era partidària de tot tipus d’unió per amor exceptuant la que obligava a les dones a prostituir-se.

Va morir en Moscou l’any 1952 i és recordada encara com una forta inspiració per als revolucionaris i les revolucionaries a favor dels drets de les dones.

Des d’aquí volem fer un homenatge a aquesta dona i totes aquelles que van lluitar en pro de les llibertats de la dona. Alexandra Kollontai és un exemple a seguir. Sovint hem de recordar que no som una part més, som l’altra meitat del que anomenem humanitat i no hem de ser menyspreades, maltractades i relegades a un segon terme.

Laura Peña i Maite Santonja

DEMÀ 25 NOVEMBRE, DIA INTERNACIONAN CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

2008-11-24T10:56:00.004+01:00

Estimades PUCETES,

Com ja he anat dient aquests dies, demà és el Dia internacional contra la violència de genere.

La PUÇA LILA, el BLOC JOVE i el BLOC, us convoquem a participar activament en la manifestació de València.

"MALTRACTADOR = BASURA SOCIAL"

HORA: 19:30 h

LLOC: PARTERRE

RECORREGUT: eixida Parterre, Carrer Colón, Xàtiva, Marques de Sotelo i Plaça del Ajuntament.

No pots faltar, quanta mes gent mes fortes.
Ens veiem!

ORGULL I PREJUDICI ( FEMINISME?)

2008-11-22T15:37:00.026+01:00

L'últim llibre que ha caigut en les meues mans és d'una dona, Jane Austen. Escriptora anglesa de finals del s.XVIII i principis del s.XIX. Esta dona, qui visqué entre dos segles, es considera una de les millors escriptores de la literatura anglesa. El llibre m'ha encantat, és fantàstic. Us el recomane.

La història narrada va més enllà de la novel.la romàntica, és la història d'Elizabeth Bennet, heroïna femenina en què les dones s'identifiquen. Les dones del XIX, definides en contraposició a l'imatge masculina -i per tant, pública- foren dibuixades com ángels de la llar.

Però, la imatge que dóna Jane Austen, i que va fascinar milers de dones el 1813, és la imatge d'una dona capaç, segura de si mateixa i que diu allò que pensa en cada moment. Aleshores, la complicitat creada entre la nostra protagonista i les lectores de la novel.la ajudà ,en certa mesura, a redefinir el concepte de feminitat anterior. Concepte que havia estat creat, en part, pels escriptors, homes. De la mateixa forma, que els mitjans audiovisuals (hui en dia) projecten una imatge de dona concreta. A este fenomen el podem anomenar sexisme banal (terme acunyat per la meua amiga Isabel Molina, gran entesa de la història de les dones). La solució és de difícil sortida, este ha sigut un gran debat entre les feministes anglòfiles i les francòfiles. Mentre que les primeres aborden per solucions pràctiques, com reformar la societat per tal que capiguem tots i totes, les segones aborden -més en profunditat- diverses qüestions teòriques. Es plantegen l'interrogant del milió de dòlars, si la societat en què vivim ha estat pensada pels homes, què podem fer nosaltres? Jo mateixa he pensat durant molt de temps que les dones estàvem per definir (he de dir que ha contribuït molt a este pensament la meua benvolguda Isabel). Existíem com a dones sense definir, pel ximple motiu que ens hem creat una imatge en contraposició a la masculina, la nostra feminitat ha vingut determinada per la imatge projectada des d'una societat dirigida -majoritàriament- per homes. Però, si pensem així acabarem arribant al pensament que la solució passa per crear una societat paral.lela femenina. I això, és del tot impossible.

Per això, cal canviar la societat des de dins, a molt a molt, i en paciència. Per això,també, és tan important que hagen existit escriptores com Jane Austen que han posat el granet de sorra. Dones als marges (mai estaré prou agraïda a Nathalie Z. Davis, per crear este concepte). Lucies Etxebarries, Belens Gopeguis i Sofies Copoles que , en un món masculí amb sostre de vidre, entenen que hi ha altra forma possible de fer les coses.

Si llegiu el llibre i us agrada, podeu vore la sèrie que feu la BBC, està molt bé. Jo la vaig vore d'una tirada (327 minuts) dilluns passat, com no amb Isabel. Gràcies també a que hi ha Isabels que ens ensenyen tant i tant.

Joana Pascual Gil- Secretària d'implantació del Bloc Jove.

POLÈMICA CAMPANYA A ITÀLIA CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

2008-11-19T13:14:00.009+01:00

Ja se que no toca actualitzar, però és tanta la indignació que ens ha produït una notícia que avui s'ha publicat en un periòdic digital, que he decidit fer una entrada.

Polèmica campanya a Itàlia contra la violència masclista
Una ONG vol conscienciar a la societat amb la imatge d'una dona nua sobre un llit en posició de crucifixió.

Roma. (EUROPAPRESS).- Itàlia s'ha vist immersa en una nova polèmica després de l'aparició dels primers cartells publicitaris que mostren a una dona nua sobre un llit, en posició de crucifixió i sobre la qual es llig la pregunta: Qui paga pels pecats de l'home?.

És indignant que a pesar dels seus bons propòsits, el cartell haja estat àmpliament criticat per la seua falta de respecte cap a la Creu dels cristians.

Si voleu saber més sobre l'article publicat ací us deixe l'enllaç:

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20081114/53579288728/polemica-campanya-en-italia-contra-la-violencia-machista.html

25 NOVEMBRE: DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

2008-11-17T11:37:00.006+01:00

Dona forta, cor dur.

Mai més la teva mà per damunt del teu cap.

No tornaràs a pintar de morat el meu cos

No!! No perquè avui jo sóc més forta que tu

No perquè avui, metafòricament,

Uns barrots me donen la llibertat.

(Tamara Folguerà)

El 25 de novembre és un dia en el que es celebra el dia internacional contra la Violència de Gènere.

Un dia que no hauria d'existir. Dic açò perquè en un món civilitzat on les dones tenim força, veu i vot, no hi cap el maltractament. Quan he comentat amb la gent que m'envolta un cas de maltractament, encara surten els dubtes de sempre: s’aferren a buscar un prototip de dona maltractada o d’home maltractador… aleshores intente que visualitzen que nosaltres som dones maltractades o que podríem ser-ho i que els nostres companys són possibles maltractadors s'escandalitzen un poc però entenen que és cert. Intente que reflexionen si al llarg de la seua vida han patit algun tipus de violència de gènere, i se n'adonen que més del que creien,no es tracta de fer un discurs victimista, simplement és una realitat social, per culpa d'aquest model patriarcal. El maltractament en si i el comportament dels maltractadors continua sent un tema complex.

Com cada any aquest 25 de novembre el Bloc i Bloc Jove estarem en la manifestació, una de les coses per les que aniré és perquè em dóna la gana. Un altra perquè quanta més gent anem, maltractades o no, més fortes serem. Són responsabilitats que hem d’assumir, dones i homes, i no deixar passar si volem aconseguir acabar amb la Violència de Gènere.

Us espere el 25!!!

Mary Robinson, una dona presidenta

2008-11-10T15:56:00.007+01:00

Vull contar-vos una història molt interessant sobre una gran persona que ha marcat un país sent la primera dona presidenta d'Irlanda...

Us parlaré de MARY ROBINSON.

Mary Robinson ( Ballina, 21 de maig de 1944). Política i advocada irlandesa. En 1990 va ser triada Presidenta de la República d'Irlanda, fins a 1997, sent la primera dona Cap d'Estat d'aquest país.

Es va llicenciar en Dret pel Trinity College de Dublín. Va continuar la seva formació en el King's Inn i després en la Universitat d'Harvard. En 1969 va ser professora del Trinity College on havia estudiat i va començar la seva carrera professional com advocada en 1973.

El 3 de desembre de 1990 va ser triada Presidenta d'Irlanda com independent amb el suport del Partit Laborista i el Partit dels Treballadors. Durant el seu mandat va destacar la preocupació que va mostrar pels irlandesos que al llarg dels anys havien hagut de marxar a l'exterior per a buscar treball.Una de les coses que més li va costar però que finalment va aconseguir va ser la llei de despenalització als homosexuals.Va millorar notablement les relacions angloirlandeses, sent la primera Cap d'Estat d'Irlanda que visitava a la Reina Isabel II en el Palau de Buckingham. Va ser també una activa defensora dels drets humans, sent el primer Cap d'Estat a visitar Rwanda després del genocidi que va assolar el país. També va estar a Somàlia en ple període de crisi, en 1992.En aquest any va ser aprovat el tractat de Maastricht per el 70% dels irlandesos. Durant el seu mandat va donar suport a la creació del Tribunal Penal Internacional. El 8 de juny de 2006 es va convertir en la primera dona en guanyar el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials.

Sense cap dubte,Mary Robinson era una dona amb les idees molt clares i
lluitadora.

Jo també espere canvis al meu país marcat per la monotonia i la més que qüestionable democràcia en la que estem estancats. Aprofitant el fet històric que ha ocorregut recentment, per fi un home de color es president a EE.UU . Espere i demane que les pròximes eleccions espanyoles es presente una dona i que també nosaltres, les dones, canviem la història....

YES,WE CAN....